Som molt bèsties

A la Mar li agraden les paraules perquè amb elles construeix versos i contes; i amb els versos i els contes, de vegades, construeix llibres. També li agraden els gats, perquè ronquen com si tinguessin un motor i haguessin de marxar volant en qualsevol moment. I li agraden els nens, no sap exactament per què, però és així.

Com que li agraden molt les paraules, els nens i els gats, de vegades ho barreja tot: escriu contes de gats infantils, o versos que ronquen com nens, o escriu nens que rimen amb gat… i així va passant el dia.

Ah, també li agrada en Guridi, l’il·lustrador d’aquest llibre, perquè és una mica nen i una mica gat. Per això, de vegades, fa llibres tan bonics com aquest amb ell.

A en Guridi li agraden els llapis, no per menjar-se’ls, que també en va passar una temporada, sinó per fer-hi línies.

De vegades aquestes línies sorgeixen quan sent alguna cosa, altres cops s’imagina coses que ràpidament ha de dibuixar allà on sigui, i molt sovint, molt, llegeix alguna cosa: un vers, una frase o un text llarg, i com per art de màgia les paraules entren per una orella i li surten a través del llapis en forma d’imatges. Per això quan llegeix el que escriu la Mar, no ho pot evitar i dibuixa.

En Guridi fa servir els somriures com a ingredients màgics, són infal·libles.